Últims canvis

Memòria de Carmen Tronchoni

A l'abril de 2007, Daniel Martorell Tronchoni es va posar en contacte amb nosaltres mentre investigava, a partir d'uns pocs records personals, la història d'una parenta seva, cosina-germana del seu avi: Carmen Tronchoni Sòria.

Carmen, natural de Picassent i membre de la Falange femenina i de l’anomenat Socorro Blanco, va ser empresonada en el Correccional General de Dones de l'època republicana a Les Corts i afusellada al castell de Montjüic el 1938.

Enriqueta Borràs (Rosa Mateu Segalès)

El testimoni d'Enriqueta Borràs (Barcelona, 1934) és el d'una filla de presa: la llibertària Rosita Mateu. La seva mirada sobre Les Corts és la d'una nena-adolescent que va visitar regularment la seva mare durant els vuit anys que aquesta va romandre empresonada.

Als deu anys, Enriqueta va ingressar com a filla de reclusa a un col·legi religiós de Reus, que depenia del Patronat per a la Redempció de Penes pel Treball. Abans que les monges poguessin encaminar-la cap al convent la seva mare va aconseguir, gràcies als contactes amb la CNT, que l'adoptés una companya de sindicat.

Soledad Real López

Soledad Real tenia vint-i-quatre anys quan va ingressar a la presó de les Corts. pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). A les Corts hi va ingressar juntament amb set companyes més: les germanes Cinta i Dolors Brugalada, Isabel Imbert, María Antonia Madueño, Julia Chantrero, Clara Pueyo i Leonor Zalabardo. Allà hi va romandre fins l’estiu del 1943, que la van traslladar a la presó central de Ventas (Madrid).

UNA (TRISTA) PLACA QUE OCULTA MÉS DEL QUE DESCOBREIX

Foto Ivan Piredda

Actualment, només una trista placa instal·lada molt recentment a un lateral d’uns grans magatzems –El Corte Inglés, al carrer Joan Güell, cantonada amb Avda. Diagonal– pretén recordar l’existència de l’antiga presó de Les Corts.

La història de la instal·lació d’aquesta placa per part de l’autoritat municipal del districte té el seu interès, ja que revela els vicis i defectes d’una deficient política pública de memòria a escala urbana.

Tomasa Cuevas Gutiérrez

Militant de la Joventut Comunista i del PCE ja durant el període republicà anterior a l'esclat de la guerra, Tomasa Cuevas va ingressar a la presó de les Corts l'abril de 1945.

No era la primera vegada que trepitjava un presó franquista: el 1939 havia estat condemnada a trenta anys de presó, dels quals en va complir sis, repartits entre les presons de Guadalajara, Durango, Santander, Ventas i Segòvia. El 1944 va ser alliberada i desterrada a Barcelona.

Teresa Hernández Sagués

Esposa de Roldan Cortada -secretari del Conseller de la Generalitat Rafael Vidiella- assassinat per una patrulla anarcosindicalista l’abril de 1937, Teresa Hernàndez va participar en la primera reorganització del PSUC quan es va acabar la guerra. Fou detinguda el 5 de febrer del 1940 i va ingressar a les Corts juntament amb la seva germana Antònia, Maria Domènech, Isabel Vicente i Maria Gonzàlez.

Maria Salvo Iborra

Secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya durant la guerra civil, Maria Salvo fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i la van dur a la presó de les Corts, on va ingressar amb vint anys.

Fou traslladada a la presó de Ventas (Madrid) el 1943, l’any següent fou jutjada i condemnada a trenta anys de presó, dels quals en va complir setze. Després de passar per les presons de Ventas, Segòvia i Alcalá de Henares, va sortir desterrada el 1957 amb la prohibició expressa de tornar a Barcelona i província.

Laia Berenguer i Puget

Responsable de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSUC) a Sant Feliu de Codines, el seu poble natal. Laia Berenguer fou empresonada a les Corts del 1939 al 1943. Allà va coincidir amb altres companyes del PSUC i de les JSUC, com ara Maria González, Maria Domènech, Isabel Vicente, Isabel Imbert, Soledad Real, Teresa Hernández i Maria Salvo.

Isabel Vicente García

Obrera tèxtil de la famosa fàbrica de la Sedeta, al barri barceloní de Gràcia, Isabel Vicente va ingressar en la presó franquista de les Corts el febrer del 1940 juntament amb Maria González, Maria Domènech i les germanes Teresa i Maria Hernández. Tenia vint-i-dos anys i havia participat en la primera xarxa clandestina del PSUC una vegada acabada la guerra. Fou condemnada a dotze anys de presó i va romandre a les Corts fins el 1947.

Espais web recomanats

En aquesta entrada volem presentar aquells espais webs, pàgines i blogs que actualment estan enriquint el procés de recuperació de la memòria històrica de la Segona República, el franquisme i la transició a Catalunya i Espanya, utilitzant tant la font oral com els documents escrits i gràfics.

Esperem les vostres aportacions i suggeriments.

A Catalunya:

Pàgines