1. Introducció
Cap placa no recorda avui l'existència de la presó de dones de les Corts a Barcelona, ni tampoc reconeix els milers de presoneres tancades dins els seus murs durant la repressió franquista, entre 1939 i 1953. L'antic edifici va ser enderrocat, i al seu lloc s'alcen ara uns grans magatzems: El Corte Inglés de Diagonal.
La dada serveix d'exemple d'allò que ha ocorregut amb tants d'altres espais de repressió massiva dins el territori espanyol que mai no foren reconeguts com a espais de memòria pels seus ciutadans i ciutadanes. Com bé han assenyalat historiadors com Ricard Vinyes, la transició es va tancar sense una política pública de la memòria, encara ara pendent; un pacte de silenci, no pas historiogràfic, ans institucional. Per les preses de les Corts l'oblit o la indiferència van marcar el pas a les excavadores del desarrollisme franquista que van demolir Can Duran, l'edifici que allotjava la presó.
Fa només poc temps que un grapat de testimonis ha vist reconeguda la seva experiència i valorada com a víctimes del franquisme i subjectes de resistència. Molts d'altres, la immensa majoria, no ho han pogut veure. Durant tota aquesta llarga etapa d'oblit la història de la presó de les Corts, absent dels llibres d'ampli tiratge, de les plaques commemoratives, dels monuments o dels museus, va aconseguir de sobreviure a un indret intangible: el record de les supervivents. El fet que les supervivents fossin dones no va fer més que espessir al seu voltant aquest mur de silenci, víctimes del triple estigma social al qual s'enfrontava tota excarcerada política durant el franquisme i la transició en la mesura que era roja, ex-presa i dona.
És justament el record d'aquestes dones allò que ha animat el nostre projecte, que pretén d'acollir-lo, de fixar-lo i de retenir-lo a un lloc de memòria ben/ no menys tangible com és la xarxa. A mode d'humil homenatge -virtual, però no per això menys eficaç- a les presoneres de les Corts: res a veure, però, amb aquella imaginària placa commemorativa que encara ara espera a ésser instal·lada al Corte Inglés de Diagonal.
2. Breu història
L'origen de la presó de les Corts no va ser republicà. Una vegada confiscat per la FAI l'antic edifici de l'Asil del Bon Consell l'octubre de 1936, el Comitè de Presons de la Generalitat de Catalunya el va destinar a "Correccional General de Dones".
3. L'edifici
L'edifici de la presó de les Corts té una història molt més llarga que no els seus usos penitenciaris. A mitjans del segle XVIII, la família Duran va manar de construir un gran edifici envoltat de jardins en què destacaven uns xipresos centenaris.
4. Situació
L'antic asil del Bon Consell, que primer esdevindria Correccional General de Dones a l'època republicana i posteriorment presó provincial femenina durant el franquisme, era al nord del barri de les Corts, a la cantonada amb la Diagonal.
5. Cronologia
Cronologia de fets significatius a Catalunya, Espanya i l'àmbit mundial durant el període de la presó franquista de les Corts, de 1939 a 1955.