Soledad Real López

Soledad Real tenia vint-i-quatre anys quan va ingressar a la presó de les Corts. pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). A les Corts hi va ingressar juntament amb set companyes més: les germanes Cinta i Dolors Brugalada, Isabel Imbert, María Antonia Madueño, Julia Chantrero, Clara Pueyo i Leonor Zalabardo. Allà hi va romandre fins l’estiu del 1943, que la van traslladar a la presó central de Ventas (Madrid).

El 1944 fou jutjada i condemnada a trenta anys de presó, dels quals en va complir setze. A més de les Corts i Ventas, va conèixer les presons de Torrero (Saragossa), Màlaga, Segòvia i Alcalá de Henares, de la qual en va sortir desterrada el 1957, amb la prohibició expressa de tornar a Barcelona y província.

Sole va reconstruir la seva vida al barri del Lucero de Madrid, en companyia del seu marit Francisco Rebato, que també havia patit una llarga condemna de presó. Va passar els darrers anys de la vida a la seva ciutat nadiua, Barcelona, on va morir la matinada del 6 de febrer de 2007.