De professió telefonista, va ser acusada d’ haver planejat la fugida a territori “nacional” de dos oficials de l’exèrcit i un jove falangista refugiats al consolat de Panamà a València.
Després de la seva execució, el 29 de març de 1938, Carmen seria recordada com un mite de la Secció Femenina de la Falange Espanyola (FE) i del Socorro Blanco, organització civil assistencial de les persones perseguides per la República durant la guerra.
Carmen havia ingressat a Les Corts el 3 de desembre de 1937, cinc dies després de la seva detenció a Barcelona en una emboscada que li van parar agents del SIM (Servei d’Informació Militar) amb la col·laboració com a confident de la jove Inés Jiménez Lumbreras, que seria executada el 1940.
El 15 de febrer de 1938 va ser condemnada a mort i el 28 se li va comunicar que la sentència s’executaria l’endemà. Aquella nit va rebre l’assistència religiosa preceptiva del capellà Martín Torrent i, ja de matinada, va ser conduïda al quarter del castell de Montjuïc per a ser afusellada.
Aquells darrers moments de la seva vida es troben ben documentats gràcies a les cartes de capella amb què es va acomiadar i als testimonis de les seves companyes.
Al llarg dels mesos posteriors van ser executades unes altres set dones. María Mira Calderón va ser afusellada el 26 d’abril, i l’11 d’ agost se’n va executar a sis: Lluïsa Gil Calvero; Rosa Fortuny Ramos; Joaquina Sot Delclós i la seva cosina Sara Jordà Guanter; Caterina Viader Fors; i Carme Vidal Rovira.
Durant aquell estiu, l’edifici de Les Corts va arribar al pic màxim de ocupació durant la guerra: 798 recluses (el 31 d’agost) en un espai de cabuda normal per a cent persones. Es van anar succeint els ingressos ordenats tant pels Tribunals d’Espionatge com pel propi SIM: sols el 15 de març van ingressar-hi 77 dones.
Al setembre de 1938, la congestió va motivar el trasllat de 106 condemnades al Preventori de Sabadell, que va fer de presó suplementària.
Fonts:
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC), Generalitat de Catalunya (Segona República), 1-1-T- 7260, 7262, 7263, 7015. (Documentació extreta de l'Archivo Histórico Nacional (AHN). Guerra Civil. Sección Político-Social. Barcelona).
AGULLÓ DÍAZ, M.C. (2004): “Entre la retòrica i la realitat: Juventudes de la Sección Femenina. València (1945-1975)". En Revista d’Història de l’Educació, nº 7, 2004, pp. 242-273 [2020.12.31]; MARTORELL TRONCHONI, D. (2008): “Carrers de Picassent amb nom propri: carrer de Carmen Tronchoni”, en Festes Majors, Ajuntament de Picassent, pp. 20-33: AVILÉS, G. (1939): Tribunales rojos (vistos por un abogado defensor). Barcelona; SÁNCHEZ BLANCO, L. (2016): Rosas y Margaritas. Mujeres falangistas, tradicionalistas y de Acción católica asesinadas en la Guerra Civil. Madrid; La Vanguardia, 30-3-1938, p. 2.