Entre 1939 i 1952 van ser executades en el Camp de la Bota més de mil set-centes persones, homes en la seva immensa majoria.
Les dones passaven la darrera nit a la capella de la pròpia presó de Les Corts, on acostumaven a tenir unes hores per a redactar les cartes de comiat –les anomenades “cartes de capella”- abans de l’ arribada del camió que havia de portar-les al lloc de l’execució.
Carme Claramunt Barot va ser la primera presa a ser executada: tenia 41 anys i tot i que establerta a Badalona, era oriünda de Roda de Berà (Tarragona).
El procés va ser ràpid: detenció per membres de la Falange el 3 de març i lliurament a la Guàrdia Civil de Badalona; ingrés a la presó el 13 de març; consell de guerra col·lectiu el 27 –contra vuit persones encartades per actuacions diverses, sense relació entre elles- i condemna a mort pel suposat delicte de “rebel·lió militar”.
Finalment, ratificació de la sentència per l’Assessoria Jurídica del general Franco el 17 d’ abril i execució a les cinc de la matinada del dia següent.
Amb Carme havia estat detinguda Angelina Picas, la seva padrina. Segons informacions de la família, abans de la guerra, Carme havia anat amb freqüència a Badalona a portar-li peces de nube–labors de ganxet- per a la botiga que regentava.
Angelina, acusada dels mateixos delictes, va salvar casualment la vida perquè va ser jutjada per un altre consell de guerra que la va condemnar a presó perpètua. Aquest consell, que va incorporar a 18 persones encartades en diversos sumaris de diferents llocs, va incloure deu penes de mort, entre altres la d’Encarnación Llorens Pérez, jornalera de 45 anys, la segona presa de Les Corts en ser executada, el 16 d’abril de 1939.
Encarnación va ser afusellada amb el seu marit Ramón Roca Prats, venedor ambulant, i el seu fill Ramón Roca Llorens.
Angelina Picas va ser la destinatària de la carta de capella de Carme, que va conservar durant el seu empresonament (1939-1943) i també després.
La carta va acabar per passar a mans de Teresa Rius, que també havia estat empresonada a Les Corts i era natural de Roda, com Carme. El fill de Teresa, Joan Mercadé, la va guardar també gelosament.
En realitat, aquesta carta era una transcripció corregida de la primera, que també s’ ha conservat. Aquesta dada revela l’existència de tota una xarxa de contactes d’antigues preses i familiars d’aquestes que es van preocupar per la conservació i transmissió del record de les companyes com Carme.
Fonts:
ARCHIVO DEL TRIBUNAL MILITAR TERRITORIAL TERCERO DE BARCELONA (ATMT3). Sumarísimo de urgencia 2863. Plaza de Badalona; Sumarísimo de urgencia 630. Plaza de Barcelona.
CORBALÁN GIL, J. (2008): Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1956). Valls; HERNÁNDEZ HOLGADO, F. (2011): La prisión militante. Las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945), Universidad Complutense de Madrid, Tesis Doctoral; FERRANDO PUIG, E. (2016): Executada. Barcelona; ROMEU SANTOS, Conxita y VIVES BORONAT, Maria Fe (2009): “La nube: una aportació de les dones de Roda de Berà a l’economia familiar”, en BOI, Centre d’Estudis Rodencs, 22, pp. 2-8; CENTRE D’ESTUDIS RODENCS (2004): “Les veus del silenci. II República, Guerra Civil, Revolució i Postguerra a Roda de Berà”, en BOI, Centre d’Estudis Rodencs, 12, p. 16.
