Enriqueta Borràs (Rosa Mateu Segalès)

El testimoni d'Enriqueta Borràs (Barcelona, 1934) és el d'una filla de presa: la llibertària Rosita Mateu. La seva mirada sobre Les Corts és la d'una nena-adolescent que va visitar regularment la seva mare durant els vuit anys que aquesta va romandre empresonada.

A Les Corts, Rosita va coincidir amb nombrosas companyas llibertàries: entre altres, amb la mestra Matilde Escuder.

Als deu anys, Enriqueta va ingressar com a filla de reclusa a un col·legi religiós de Reus, que depenia del Patronat per a la Redempció de Penes pel Treball. Abans que les monges poguessin encaminar-la cap al convent la seva mare va aconseguir, gràcies als contactes amb la CNT, que l'adoptés una companya de sindicat.

Enriqueta Borràs va emigrar a França l'any 1961 i va regresar a Espanya el 1976. Mai no va deixar de militar en l'anarcosindicalisme. En 2004 va publicar el llibre autobiogràfic ¿Qué pasó con los niños desamparados de la guerra?

Durant anys va dur a terme una campanya de la CGT de Catalunya exigint la instal·lació d'una placa commemorativa al lloc que ocupava antigament la presó de dones de Les Corts, i que ara és el Corte Inglés de Diagonal.

En la seva última etapa visqué a Castelldefels (Baix Llobregat). Va morir el 10 de gener de 2017 a l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans (Baix Llobregat) i va ser inhumada al cementiri municipal d’aquesta població.