El 2011 la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB) va promoure un conjunt de propostes d’ espai públic i monumentalització de l’antic solar de la presó en el marc del Màster de Disseny Urbà de la Universidad de Barcelona, sota la direcció del Centre d'Investigació Polis.
Durant tres cursos (2011-2014), les i els alumnes van elaborar i van presentar diferents projectes al districte de Les Corts, que va tutoritzar la professora Núria Ricart Ulldemolins.
La Universitat contribuïa d'aquesta manera a impulsar un “laboratori d'idees” a discutir amb els agents socials del barri, desbordant el seu àmbit acadèmic i obrint diàleg amb la societat.
Va ser així com es va procedir al disseny d’ una ruta de memòria històrica al districte, amb tretze enclavaments d'interès.
El gener de 2013 el projecte Ruta de la Memòria Històrica de Les Corts, elaborat per estudiants del Màster de Disseny Urbà i el Centre d'Investigació Polis, es va exposar al centre cívic Can Deu del districte.
Al projecte hi va intervenir també ACMe, l'Asocciació Conèixer Història i l’Ajuntament de Barcelona, que es va fer ressò de la ruta en aquest enllaç.
En successives trobades d’aprenentatge interdisciplinar, professorat, estudiants, familiars de preses, i veïns i veïnes del barri (Associació de Veins i Veïnes de Sant Ramon Nonat) van començar a reflexionar conjuntament sobre els llenguatges associats als espais de memòria a nivell global, així com sobre les particularitats de la memòria i la història de la presó de dones de Les Corts i el seu procés de recuperació.
La idea a la que s’apuntava era la d’un monument de record i homenatge a l’antic solar de la presó.
De cara a l’aixecament d’un futur monument, s’apostava fermament per un procés obert, ampli i participatiu, és a dir, des de baix.
Les discussions sobre els plantejaments dels set projectes memorials que es van presentar, descrits en el document adjunt, van servir per a identificar diverses línies de treball:
- Feminisme i memòria. La dimensió contemporània de la memòria i la repressió femenina, com un dels eixos reivindicatius d’un futur monument.
- Homenatge a les dones represaliades, com a deute històric de la ciutat de Barcelona amb les lluitadores per les llibertats i contra el feixisme.
- El futur monument com un element d’expressió i explicació espacial de la presó desapareguda.
- El vincle amb altres llocs de repressió de Barcelona, especialment amb el Camp de La Bota, lloc d’afusellament de la ciutat; i amb el Fossar de la Pedrera, fossa comuna de les persones executades pel franquisme.