Va ser en el marc d’aquestes jornades on es va debatre sobre la capacitat de l’ art contemporani per a promoure el debat sobre la construcció d’espais públics de memòria.
Els vídeos de les intervencions es poden trobar en aquest enllaç. Les reflexions sorgides serien posteriorment debatudes en el marc del procés participatiu ciutadà.
Articulades en un format de taller al matí i taula rodona a la tarda, les jornades van comptar amb la participació d’especialistes a nivell internacional en projectes d’art, espai públic i memòria, com Francesc Torres; Stephanie Endlich; Kristina Norman; Valentina Rozas, Fernando Sánchez Castillo, Horst Hoheisel, Eulàlia Grau i Pedro Brandâo.
Hi va haver també una taula rodona formada per familiars d’antigues preses: Anna Maria Batalla, Joan Mercadé i Flora Duran.
Una de las presentacions amb més impacte durant les Jornades és la representació teatral Les Veus de les Corts, de Memòria Silenciada que es pot veure en aquest enllaç. En l’obra, les dones són la cadena de transmissió de la realitat viscuda: el sofriment, la injustícia, però també l’ expressió de la seva resistència.
Durant les jornades es va inaugurar l’ exposició dels projectes desenvolupats des del Màster de Disseny Urbà de la Universitat de Barcelona, el “laboratori d’ idees”, descrit anteriorment, que havia començat a funcionar l’any 2012.
L’exposició, muntada en el mateix espai assignat l’any 2013 pel districte per a la instal·lació del futur monument, el xamfrà format pels carrers Joan Güell i Europa, va adoptar una forma singular: cinc tòtems o monòlits impresos per les dues cares de 3 metres i mig d’altura.
Una de las cares estava formada per una imatge gegantesca de gran poder expressiu, una instantània del fotògraf Carlos Pérez de Rozas feta a la mateixa presó l’any 1944, en la que es veia una presa -d’esquena- davant les principals autoritats de la presó, encapçalades pel director general de Presons.
Una imatge que havia nascut per a ser llegida com a propaganda, passava de sobte a adquirir un significat ben diferent: la resistència femenina davant l’expressió d’un poder opressiu, controlador a la vegada que complex, en tant que format per les autoritats de la presó i militars, però també per la religiosa de la mare superiora de la Filla de la Caritat.