El juny de 2016 la Plataforma va aprovar un pla de treball per a la creació d’un monument de record i homenatge coherent amb el procés desenvolupat fins llavors, amb una dinàmica de treball transversal i integradora entre el vessant tècnic, artístic, acadèmic, municipal i cívic.
En aquest sentit, l’estudi de l’àmbit per al projecte de Monument Presó de Dones de Les Corts desenvolupat per l’arquitecte Jordi Henrich el desembre de 2015 va plantejar noves idees. Una de les conclusions més importants de l’estudi era la caracterització d’un àmbit públic ambiciós, la peatonalització del carrer Joan Güell entre l’avinguda Diagonal i el carrer Europa.
El pla i el calendari de treball van ser presentats a l’Ajuntament de Barcelona el juny de 2016, que els va rebutjar. La iniciativa, tanmateix, va permetre fer visible a nivell polític la necessitat clara d’atendre una demanda ciutadana creixent.
El desembre de 2016, el Comissionat de Memòria de l’ Ajuntament de Barcelona va informar la Plataforma de la intenció d’organitzar un concurs per a la selecció d’un monument definitiu en funció del calendari 2017-2019, i va establir com a localització una àrea de 115 m2 al mateix xamfrà on l’any 2014 s’hi van alçar els cinc monòlits que formaven part de l’Espai de Memòria provisional, a la cruïlla dels carrers Europa i Joan Güell.
El gener de l’any següent, la Plataforma va presentar a l’Ajuntament el document titulat "Espai de Memòria - Monument Presó de Dones de les Corts. Document de treball per a la selecció del monument definitiu, 2017-2019".
