Inauguració del nou Correccional General de Dones

1937 marzo

A l’agost de 1936 es va aplicar finalment el corresponent Decret de traspàs del 15 de maig de 1934, en el marc d’ un discurs rupturista amb el Bienni Negre, i adaptat a la “nova realitat sorgida a conseqüència dels fets del passat 19 de juliol”. 

Formalment, l’antic Cos de Presons va ser suprimit i les funcionàries i funcionaris van passar a dependre del nou Comitè de Presons, que successivament va anar canviant la seva denominació a Comitè de Serveis Correccionals i, finalment, a Direcció General de Serveis Correccionals i de Readaptació l’1 de agost de 1937.

Una bona mostra d’aquest discurs reformador va ser la inauguració el 12 de març de 1937 del “Correccional General de Dones” destinat a preses preventives i condemnades pels tribunals de Catalunya i presentat com un establiment nou

 

Si bé les instal·lacions no n’eren, perquè eren molt antigues, l’organització, sí. Una de las darreres mesures d’Andreu Nin -secretari del Partit Obrer d’ Unificació Marxista, POUM- com a Conseller de Justícia de la nova Generalitat, va ser que tot el personal de Presons de Catalunya destinat a establiments de dones fos femení, començant –aquesta era la novetat- per directores, administradores i tot el personal directiu.

Aquest fet explica que la plantilla al complet del nou correccional –excepte la vigilància exterior- fos femenina, començant per la directora, la poumista Isabel Peyró i Polo.

 

La llum directa i la higiene del lloc, amb un ampli terreny dedicat a l’horta i el jardí, van ser presentades com a signes del nou discurs humanitzador i correccionalista d’allò penal. I el mateix es pot dir dels pianos i de la biblioteca organitzada a la presó, que a mitjans de 1937 recollia títols com La Mare de Gorki,  La Conquesta del Pa, de Kropotkin, resums de gramàtica grega i llatina de Carles Riba i El Marroc sensual i fanàtic, d’Aurora Bertrana.

En el següent reportatge gràfic per a La Vanguardia, les instantànies del fotògraf Josep Maria Sagarra descobrien sales ben il·luminades i recluses passejant entre arbres, molt diferents del llòbrec casalot de la Presó Vella.

També es pot veure en el següent metratge de Laya Films, productora cinematogràfica oficial de la Generalitat, amb imatges de l’ antiga presó i de la nova, com també de la directora i altres funcionàries del Cos de Serveis Correccionals. A títol de curiositat, la notícia es detenia en una jove espia francesa empresonada, Jeannette Georgel, molt popular a la presó en aquells primers mesos.

Fonts: Decret d'assumpció de competències del 12 d'agost, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC 14-8-1936; Ordre del 21 de setembre de supressió de l’antic cos de Presons i pas dels funcionaris i funcionàries al nou Cos de Serveis Correccionals (DOGC 24-9-1936); Ordre del 22 de setembre de 1936 de confiscació de l’Asil del Bon Consell; Ordre de l’ 11 de desembre (DOGC 15-12-36) perquè els establiments correccionals femenins siguin dirigits i atesos per dones, ratificada pel Decret del 10 de novembre de 1937 (DOGC 13-11-1937); ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC), Fons Bosch i Gimpera, 2.10.29, "Llibres adquirits per la biblioteca del correccional" 1937; La Vanguardia, 13-3-1937; FILMOTECA DE CATALUNYA, Laya Films, Nouvelles d’Espagne 4, Barcelona: Espionne! 20 années de prison; TASIS, Rafael (1990): Les presons dels altres. Records d’un escarceller d’ocasió. Barcelona.