Treballs i tallers de costura

Segons les estadístiques oficials, unes 25 recluses treballaven en aquells dies al taller de confecció de roba per a la població reclusa, obert a finals dels anys quaranta, i que va ser oportunament publicitat pel règim en fotografies com la següent:

La llibertària Joaquina Dorado, que havia ingressat a Les Corts al març de 1948, recordava que pocs mesos després de la seva arribada s’havia obert un taller amb màquines per a la confecció de camises i calçotets per a les presons masculines. 

La documentació interna de la presó, que no la propaganda, va revelar el defectuós estat de les màquines Singer que es van rebre l’any 1950 i que van haver de ser reparades al taller de la Presó Model masculina.

Pel contrari, la granja –porcs, gallines- i l’hort –verdures, arbres fruiters- funcionaven ja des de 1941 i representaven una important font d’ingressos per a la presó, ja que el seu producte era majoritàriament destinat a la venda exterior. A partir de 1941, la quantitat de recluses que solien treballar de manera estable a l’hort i a la granja -conceptuats com a “Taller penitenciari”- oscil·laven entre les onze i les tretze.

Una cosa, sin embargo, era el trabajo oficial en el taller o el huerto, por medio del cual las condenadas “redimían” –veían reducida su condena- a la par que recibían una mínima remuneración, y otra muy distinta el trabajo informal de costura que las presas solían realizar a todas horas por su cuenta.

Una cosa, però, era el treball oficial al taller o a l’ hort, mitjançant el qual les condemnades “redimien” –veien reduïda la seva condemna- a la vegada que rebien una mínima remuneració, i una altra molt diferent el treball informal de costura que les preses acostumaven a realitzar a totes hores pel seu compte. 

Era la venda d’aquests treballs de ganxet i brodat a l’exterior, a través de les “revenedores”, allò que els proporcionava uns ingressos fonamentals tant per a la seva pròpia supervivència –compres a l’economat de la presó- com per a la de els seus familiars a l’exterior.

Així, per a la militant comunista Soledad Real, que va ingressar a Les Corts l’any 1941, la “vida al pati era vida de treball de labors”, mentre que la llibertària Joaquina Dorado va qualificar la presó de final de dècada com una “fàbrica de paños" en la que les tasques estaven ben diferenciades: des de les que sabien interpretar les “claves” fins a les "pañistas" -"de primera”- passant per les planxadores.