Tancament de la presó

Amb data d’1 de gener de 1955, les estadístiques penitenciàries van recollir un total de 252 recluses

Les fotografías contigües, de l'estudi de Josep Postius, il·lustren la darrera festivitat de la Mercè -patrona de les presons- celebrada a la presó abans del seu tancament, amb el repartiment de roba a càrrec del director Hipólito Castelló.

El 31 d’octubre del mateix any, 263 preses i 19 nenes i nens van ser traslladats a la Presó Model, segons la documentació interna de la presó.

Un nou departament femení va ser habilitat a partir de l’antic de presos polítics, la sala de sexagenaris, una infermeria i un safareig. La mesura, qualificada en el seu moment de “transitòria”, es va allargar fins a la inauguració de la presó femenina de la Trinitat l’any 1963.

En el trasllat anava la militant comunista Teresa Hernández, vídua del dirigent del PSUC Roldán Cortada, que portava ja quinze anys de manera ininterrompuda a Les Corts, i que va sortit l’any següent desterrada a una petita població d’Àvila, Pajarejos.

Si no l’única, va ser una de les poques preses que va viure quasi íntegrament la fase de la presó franquista de Les Corts.

El record de la primera “presó provincial de dones de Barcelona” va quedar així escampat en la memòria de milers de dones d'aquella primera generació de preses polítiques del franquisme, bona part de les quals van continuar militant en la lluita clandestina a l'interior o al exili, com Tomasa Cuevas, Soledad Real, Maria Salvo, Adelaida Abarca, Victoria Pujolar i tantes altres.

Una altra generació de dones s'havia incorporat mentrestant a la lluita: les que van habitar la Model durant la segona meitat dels cinquanta i posteriorment la nova presó de la Trinitat. Però aquesta ja és una altra història.