La Presó de la Trinitat, inaugurada el 1963, va ser l’escenari de la repressió penitenciària femenina a Barcelona durant els últims 15 anys del franquisme
Construïda de bell nou com un centre modern que permetés la reeducació de les recluses, la millora material respecte a l’anterior presó de Les Corts fou molt considerable. Però al marge de les instal·lacions, el fet que es mantingués intacta la voluntat adoctrinadora i transformadora que la comunitat de les Cruzadas Evangélicas exercien sobre les detingudes, ja fossin prostitutes o lladregotes, o activistes polítiques, va impedir qualsevol canvi real d’orientació.
La nova presó franquista va continuar essent un calvari d’adoctrinament moral i càstig cap a les dones. Un barroer instrument de control que tampoc en la part final de la dictadura aconseguí el seu propòsit. Us oferim al següent document adjunt, un dels pocs estudis articles existents sobre aquesta presó, signat per César Lorenzo Rubio, doctor en Història (UB), del Grup d'Estudis de Història de la Presó i les Institucions Punitives.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| La presó de dones de la Trinitat (1963-1983) de César Lorenzo Rubio | 1.76 MB |
