L'edifici

 

L'edifici de la presó de Les Corts té una història molt més llarga que no els seus usos penitenciaris. A mitjans del segle XVIII, la família Duran va manar de construir un gran edifici envoltat de jardins en què destacaven uns xipresos centenaris.

A mitjans del segle XVIII, al terreny d'un antic mas medieval del camí de les Corts a Sarrià, la família Duran va manar de construir un gran edifici de planta quadrada, de dues plantes d'alçada, amb torre i capella, i envoltat de jardins en què destacaven uns cipresos centenaris. Vet aquí el nom amb el qual fou coneguda: Can Duran o Feló. 

El 1864 ja funcionava a Can Duran l'anomenat Asil del Bon Consell per a “joves perdudes o extraviades” fundat pel bisbat de Barcelona i administrat per una Junta de Senyores. Tres anys després la seva gestió va ser encarregada a la congregació de les religioses Adoratrius -Las Micaelas- especialitzada llavors en aquest tipus de tasques de correcció-moralització a través de la disciplina religiosa i el treball en tasques de costura. Fou, tanmateix, per poc temps: el 1870 la gestió va passar a mans de la Congregació de les Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació de la Santíssima Verge, de matriu francesa.  

El 1884 la família propietària va llegar la casa-torre de Can Duran i la seva finca al bisbe de Vich Josep Morgades, que al seu torn, pocs anys després, va vendre'ls a les Germanes Dominiques amb una anomenada “clàusula pietosa”, la de "reservar part de la finca que es ven a Asil on siguin gratuïtament mantingudes, instruïdes i moralitzades joves extraviades, i la restant part a Col·legi en què rebin la instrucció i educació catòliques nenes òrfenes o desemparades i senyoretes pensionistes".

El 1890 la finca era atesa per 25 religioses. Aquell mateix any va ser acabada la nova capella d'estil neogòtic, que junt amb l'ampliació i reforma de l'antiga masia, havia sigut finançada per l'aristócrata Dorotea de Chopitea. El 1900 fou consagrada i beneïda pel bisbe Morgades:

"La fachada es decente y limpia, lleva cruz en el vértice sobre un pequeño campanario en el que hay una campana en muy buen estado. Hay reloj público en el edificio contiguo a la iglesia, habitado por las hermanas, a expensas de las cuales se cuida y recompone”. 

En aquesta foto hi es pot observar tot un lateral del col-legi. A esquerra, al fons, el campanar del Remei.

La porta principal, que donava pas a una avinguda flanquejada d'arbres, s'obria al carrer Joaquim Molins 11, encara existent. El perímetre estava delimitat per l'actual Plaça de Maria Cristina i la Diagonal, al Nord; el carrer de Les Corts, a l'Oest: Joaquim Molins, al Sud; i els Jardins de Clara Campoamor, a l'Est.

En els plànols següents podem observar la localització de l'edifici original del Bon Consell: el municipal de 1890, abans de la construcció de l'Avinguda Diagonal; el de Federico Armenter de Aseguinolaza de 1920; el Plano-Guía de 1929 i el de Boves, de 1929; i, finalment, el del Servei Topogràfic de l'Ajuntament de Barcelona de 1930-1940. Al llarg de tots aquestes anys, l'Avinguda Diagonal va rebre successivament els noms de Avinguda d'Alfonso XIII i del 14 d'Abril.

L'edifici principal estava distribüit en tres departaments, amb aquestes dades d'ocupació el 1910:

  • Col.legi o "pensionat de senyorites", amb una capacitat de fins a 190 alumnes.
  • Orfanat femení per a nenes de 9 fins a 21 anys, amb 60 internes.
  • Asil per a joves "extraviades" de 14 fins a 25 años, amb treballs de costura i bugaderia, amb 40.

Ocupat l'edifici per milicians l'estiu del 1936, el Comitè de Presons de la Generalitat el va confiscar per convertir-lo en Correccional General de Dones. El 1939 va ser confiscat per la Direcció General de Presons i convertit en “presó provincial” franquista.

Aquesta vegada va ser una altra ordre religiosa femenina la que es va encarregar del seu servei interior, les Filles de la Caritat de Sant Vicente de Paül, l'ordre femenina que havia treballat a les presons de dones espanyoles des del 1880. Al cap de recurrents reclamacions que es van remuntar al 1939, només el 1955 van poder recuperar les germanes dominiques la propietat.

Aleshores, però, els nous plans d'ordenació urbanística relacionades amb el tram final de l'Avinguda del Generalísim Franco -Diagonal- havien afectat greument la finca. La prolongació del carrer Joan Guëll i el projecte de construcció del carrer Europa de principis del anys 50 havien partit de fet el jardí orginal, com hi es pot veure en aquestes imatges.

Les monges dominiques van procedir immediatament a la demolició dels edificis, les obres dels quals van acabar el 1958. Mentrestant, el procés de venda de les diverses parcel·les, que va començar el 1957, va acabar el 1964.

Tot i que, al solar, el desembre de 1956 es va procedir a la col·locació de la primera pedra d'una nova escola -segons ordenava la clàusula pietosa de 1890-, el 1958 l'Ajuntament de Barcelona va denegar l'autorització per a la construcció del nou col.legi i, finalment, no se'n va edificar cap. 

Les finques venudes per les Dominiques van acabar en poder de la constructora Núñez i Navarro, en plena febre immobiliària. Dedicades finalment a ús residencial i comercial, els grans magatzems d'El Corte Inglés de l'avinguda Diagonal, inaugurats el 1974, van ocupar bona part del seu perímetre.

 

Fonts: ARXIU DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES DE LA CARITAT DOMINIQUES DE LA PRESENTACIÓ DE  LA SANTÍSSIMA VERGE DE BARCELONA. Nostre agraïment a María Dolores García Maquívar.

NAVARRO I MOLLEVÍ, I. (1993): Masies de Les Corts: torres, masos i altres cases, Barcelona, Ajuntament de Barcelona;  MOLINA JAVIERRE, Pilar: La Presó de Dones de Barcelona. Les Corts (1939-1959), Barcelona;  ALBERDI, Ramón (2009): Dorotea de Chopitea y de Villota, 1816-1891. Construir una Barcelona para todos, Barcelona; BURDEUS,, a. (1962): Una dama barcelonesa del Ochocientos. La sierva de Dios Doña Dorotea de Chopitea, viuda de Serra; GARCÍA GARGALLO, M. (2002): L'ensenyament de la Església a la ciutat de Barcelona. Directori estadístic. Tesi Doctoral de la Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/10803/1987; HERNÁNDEZ HOLGADO, F. (2022): "De Correccional General de Dones a prisión provincial del franquismo: la Cárcel de Mujeres de Les Corts (1936 1955)", en RICART ULLDEMOLINS, N., GUIXÉ COROMINAS, J., i HERNÁNDEZ HOLGADO, F.: Un lugar inacabado: espacio de memoria, monumento cárcel de mujeres de Les Corts, València, pp. 26-80