El Monument

El monument inaugurat l’any 2019 es situa al xamfrà NW dels carrers Joan Güell i Europa, dins del perímetre de l’antiga presó, amb la pretensió d’ampliar-lo com a espai de trobada, passeig, reflexió

 

 

 

És un lloc de memòria públic, obert, dinàmic i de qualitat, concebut des de la perspectiva feminista i de memòria que ha acompanyat el procés ciutadà promotor de la construcció.

És una fita en la reivindicació i la construcció d'un espai de memòria dedicat a les preses de les Corts, i proposa la continuïtat i el creixement d'una xarxa cívica en els usos del monument.

Sobre una base trapezoïdal de basalt gris fosc, s’alcen els cinc tòtems característics derivats del monument provisional, construïts en acer inoxidable arenat mat, amb les paraules "Dones" i "Presó" superposades a la imatge ja icònica de l’etapa franquista de la presó, la fotografia de Carlos Pérez de Rozas de 1944

Els tòtems, juntament amb la nova plantació de Cercis Siliquastrum -arbre de floració primaveral- i les lluminàries troncocòniques, projecten l'espai verticalment, integrant-lo amb les copes dels plàtans -Platanus Hispanica- i, en segon pla, amb l'edificació, preexistents a l'àrea.

Componen l’element central del monument sis pedres d’escullera, de mida, textura, color i morfologia diferents. Cada una posseeix una significació determinada, tant per la realitat històrica que representa como per l’entitat o associació memorialista que l’ha produïda.

Si, per una banda, cada pedra contribueix a singularitzar allò que va representar la presó de dones de Les Corts en subratllar-ne un aspecte concret, per altra banda s'erigeix en pretext per conèixer altres memòries també en procés de recuperació.

El Monument - Espai de Memòria Presó de Dones de Les Corts fou finalment inaugurat el 14 de desembre de 2019, amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona i altres representants municipals, del districte i associacions veïnals i memorialistes.

La cerimònia va comptar amb una intervenció de dansa a càrrec d’Arantza López Medina i d’Alba Barral, de La Caldera, així com unes lectures per part de la Taula de Dones de Les Corts. Els textos escollits foren Fràgils muralles, de Maria Àngels Anglada; Dona, de Marta Pérez; un fragment de Cárcel de Mujeres, de Tomasa Cuevas; i el poema Llibertat, de Joan Margarit.

 

 

Càrrega de la pedra de Bustarviejo

Era una presó de pas. Dones de tota Espanya, entre elles nombroses madrilenyes, van passar per Les Corts de camí a altres penals

Tria de la pedra de Montjuïch, 2019

Dotze preses de la presó de Les Corts foren afusellades al Camp de la Bota entre 1939 i 1940. Eren originàries de Barcelona, Tarragona, Madrid i León

Càrrega de la pedra de Solsona, 2019. Foto Plataforma Monument Presó de Dones de Les Corts

Van ser sobre tot altres dones (mares, àvies, germanes, filles) les que assistiren des de fora a les preses

Election of Sepúlveda stone, 2019.  Plataform Future Monument Prison of Les Corts

Les preses polítiques hi fomentaren la solidaritat, l’aprenentatge i la resistència

Tall de la pedra de Macael (Almería). Núria Ricart, 2019.

Centenars d’infants patiren, junt amb les seves mares, empresonament a Les Corts 

Cehegin's stone Cutting, 2019. Photo Núria Ricart Ulldemolins

Milers de dones hi patiren repressió política, física, moral i sexual