La presó provincial de dones de Les Corts, el principal centre femení de reclusió durant el primer franquisme, va ser originàriament un correccional general de dones dependent de la Generalitat de Catalunya (1936-1939).
El 21 d'agost de 1936 va començar la demolició de l'anomenada Presó Vella o presó de Reina Amàlia, -antecedent de la presó de les Corts- que en plena eclosió revolucionària, en resposta a l'intent de cop d'Estat militar a Barcelona, s'havia buidat de recluses.
AHCB-AF. Pérez de Rozas, Carlos. 006202. Obres de demolició de la Presó Vella de Barcelona. 29 d'octubre de 1936.
Inauguració del nou Correccional General de Dones
Va ser l’esclat revolucionari que va esclafar l’ intent de cop militar el que va precipitar el traspàs efectiu de les competències penitenciàries de l’Estat espanyol a la Generalitat de Catalunya, aprovat a l’Estatut de Autonomia de 1932 però de seguida interromput, sobretot per la repressió que va seguir a la temptativa insurreccional d’octubre de 1934.
Ingrés d’ Otília Castellví: les preses “antifeixistes”
El 21 d’agost de 1937, la jove Otília Castellví (Gijón, 1917), militant del Partit Obrer d’ Unificació Marxista (POUM) va ingressar a Les Corts en el marc de la batuda repressiva que va seguir els anomenats Fets de Maig de 1937.
Otília Castellví en Alemanya, hivern 1940-1941. Arxiu familiar
Afusellament de Carmen Tronchoni
La jove Carmen Tronchoni (València, 1915) va ser executada el 29 de març de 1938 a la fossa de Santa Elena del castell de Montjuïc, després de ser condemnada pel Tribunal d’ Espionatge i Alta Traïció de Catalunya.
Carmen Tronchoni Soria. Cortesía de Daniel Tronchoni Soria
La presó provincial de dones de Barcelona
Ocupada la capital catalana per les tropes sublevades el 26 de gener, tres dies després ingressava la primera dona en l'anomenada "Prisión Provincial de Barcelona", inaugurant una cascada massiva de detencions.
Ministeri de l'Interior. Biblioteca de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries. Vista exterior de la presó de Les Corts, s/d
Afusellament de Carme Claramunt Barot
Al llarg de 1939 i 1940, van ser afusellades dotze preses de Les Corts, deu el primer any. Les execucions, en la major part dels casos per afusellament, s’efectuaven al sorral del Camp de la Bota, als afores de Barcelona, després del pas preceptiu per la capella de la Presó Model.
Archivo familiar. Carme Claramunt Barot, s/f. Cortesía de Emili Ferrando, Conxita Romeu y Joan Mercadé
La darrera afusellada
Dos preses més de Les Corts van ser afusellades l’any 1940, Assumpció Puigedelloses Vila, natural de Vic, de 43 anys, i Inés Giménez Lumbreras, madrilenya, de 25, executada el 13 de novembre.
CA Jenny y Nathan Richard Kehr (cortesia de Paul E. Breene y Rosa Sala Rose)
Concessió d’ordres de llibertat condicional.
El 4 d abril, el Director general de Presons, Ángel Sanz, es va desplaçar a la presó provincial de Les Corts per a fer publicitat de la concessió d’ordres de llibertat condicional a unes quantes desenes de preses.
Si el 23 d’octubre de 1944, hi havia 314 preses tancades a les Corts, amb nou infants, poc més d’ un any després -segons el padró municipal-, la població carcerària no superava les 224 dones, vigilades per dotze Filles de la Caritat.
Angelita Ramis, Victoria Pujolar i Adelaida Abarca, Toulouse, 1946
Treballs i tallers de costura
A inicis de la dècada dels cinquanta, la població penal de Les Corts no era de més de dues-centes dones, amb prop d’una desena d’elles treballant a la granja i a l’hort sota la supervisió i vigilància de les monges.
