El primer grup va constituir el germen d’un ampli ventall d’ entitats de dins i de fora del districte, que adoptaria el nom de Plataforma Futur Monument Presó de Dones de les Corts.
Ja en la primera reunió, es va llançar i es va compartir la idea de monument com un espai obert i viu, de reflexió i de diàleg: un "lloc inacabat", en constant procés de construcció i transmissió.
L’objecte de la primera reunió, el 20 de novembre de 2013, va ser el d’ iniciar un procés de participació ciutadana que fomentés la construcció d’un monument en homenatge a les dones —i als seus fills i filles— represaliades en aquesta institució durant el franquisme.
Serà la primera reunió de moltes altres, en les que es debatran aspectes relatius a la gestió del procés i a l’organització d’activitats.
A partir del 2014 es van organitzar recorreguts col·lectius amb la idea de delimitar a l’espai urbà l’ antic perímetre de la presó de dones de Les Corts, el de la “Presó Invisible”.
Els recorreguts en els que van participar tant veïnes i veïns com familiars de preses, professores i activistes de l'Associació Conéixer Història, pretenien socialitzar coneixements històrics i geogràfics, però també vivències i percepcions de la memòria col·lectiva i ciutadana de la presó desapareguda.
A nivell pràctic, es buscava identificar els canvis produïts a la ciutat i localitzar els rastres i petjades de l’antic parcel·lari.
Prèviament a l’organització de les rutes es va portar a terme un estudi dels principals ortofotomapes històrics i plans urbanístics del territori per a entendre’n l’evolució.
Així es va poder identificar amb exactitud l’antic perímetre de la presó, que quasi no havia estat investigat amb anterioritat.
La imatge gràfica del perímetre de la presó desapareguda yuxtaposada a la planimetria actual del territori definia així un nou horitzó conceptual sobre la projecció de la memòria ciutadana sobre l’ espai públic, fins llavors exclusivament concentrada en identificar l’antiga presó amb el centre comercial d’El Corte Inglés de la Diagonal.
