La mentida d'aquell règim era visual, abans que res visual, i en el futur serà imprescindible que els historiadors adjuntin a llur escriptura analítica les imatges d'aquells comediants sagnants.
Manuel Vázquez Montalbán, 1992. Autobiografía del general Franco.
Les galeries següents es composen principalment d'imatges de la presó de Les Corts reproduïdes a les publicacions oficials del règim franquista sobre el món penitenciari. La major part de les fotografies són destinades a figurar a les pàgines de les Memòries del Patronat per a la Redempció de Penes pel Treball, de publicació anual, i també al setmanari de circulació interna Redención. Amb elles el règim s'esforçava a presentar la millor cara: així, doncs, cal llegir-les entre línies, a la llum dels documents i dels testimonis.
Hom cercava la imatge d'una presó espaiosa, amb jardins i arbres, i recluses que hi treballen disciplinadament o participen de festes religioses en companyia de llurs fills, sota la mirada satisfeta de les monges. Hom podria dir que el treball i la caritat constitueixen els dos eixos visuals principals. Treball en contraposició a oci com a font de tot pecat i caritat publicitada en les excepcionals ocasions què els fills de les preses que no estaven empresonats amb les mares eren autoritzats a passar bona part del dia dins el recinte penitenciari, sempre coincidint amb festes religioses: el dia de Nostra Senyora de la Mercè, patrona de presos i penats, i les festes de Nadal i Reis.
Les nombroses fotografies de les preses rebent la visita dels fills amb motiu d'aquestes dues festivitats, majoritàries de manera aclaparadora a les publicacions oficials, informen sobretot de la imatge de cercava de projectar el règim: generositat, caritat i humanitarisme. Ambdues qualitats restaven desmentides per la dada de l'excepcionalitat d'aquestes ocasions: tres festes durant tot l'any. La realitat quotidiana era molt més grisa i monòtona. El règim es va encarregar de manera diligent d'amagar-la de la mirada pública.