El testimoni d’Albert Pueyo Tartera (Barcelona, 1936-Caldes de Montbui 2024) és el d’un nebot de presa política. La seva tieta per part de pare, Clara Pueyo Jornet va ser una militant comunista que es va haver d’exiliar a França al 1939, d’on va tornar poc després per reprendre l’activitat política. Fou detinguda a Barcelona l’any 1941 per la seva participació en la reconstrucció del PSUC en els durs anys de la postguerra, juntament amb altres companyes com Soledad Real i Isabel Imbert.

Al juny de 1943, Clara Pueyo es va escapar de la presó de Les Corts, en el marc d'una operació dissenyada des de la presó Model per la direcció del PSUC, "El Gran Vol", sobre la qual la cineasta Carolina Astudilllo va fer una pel.lícula documental. Els records de l’Albert es referiIen a les comptades ocasions en que, essent un nen, acompanyava la seva mare a visitar la seva tieta Clara, fins que un dia els van comunicar que s’havia escapat. Mai més van tornar a saber res d’ella.

Del seu pare, Armand, germà de la Clara, l’Albert no conservava cap record. Exiliat a França després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’Armand va ser fet presoner per les tropes alemanyes. No va ser fins el 1952 quan la família es va assabentar que havia estat exterminat al camp de concentració de Gusen, després d’haver estat al camp de Mauthausen, el 16 de maig de 1941.

La infància de l’Albert va transcórrer entre Caldes de Montbui i Barcelona. Conservava molts bons records el col•legi municipal on va estudiar de 1944 a 1948, el Grup Escolar Baixeras, a la Via Laietana: un petit oasi de llibertat enmig de la postguerra franquista. El 1948 va entrar a l’Escola Industrial de Barcelona, d’on va sortir amb dinou anys per anar a treballar a una empresa multinacional, a la que s’hi va estar un total de vint-i-sis.

La cineasta Carolina Astudillo va recollir el testimoni de l'Albert al seu curt De Monstruos y Faldas, del curs 2007-2008 del Màster Documental Creatiu de la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB). El novembre de 2008, acompanyat del seu fill, l’Albert va visitar el camp de Mauthausen, a Àustria. El nom de Armand es recordat actualmente a la Sala des Noms del Memorial de Mauthausen, i també amb un Stolperstein a Vilanova i La Geltrú.

L'Albert ens va deixar el 2 de juliol de 2024. La seva família i amics van voler acomiadar-se'n portant una càmera com a record a la seva gran afició a la fotografia.