Enriqueta Gallinat fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de la fundació l'any 1931.El 1934 es casà amb Enric Tubau, director d'El Noticiero Universal i els padrins del casament foren Lluís Companys i Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya. Van tenir un fill, Josep Maria.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, va col.laborar en la fundació de la Unió de Dones de Catalunya de la qual va ser secretària d'Agitació i Propaganda. Fou secretària d'Hilari Salvadó, que seria darrer alcalde republicà de Barcelona.

El 1939 va marxar a l'exili francès on va col·laborar amb les xarxes d'evasió de refugiats que fugien de l'ocupació nazi.

En regresar a Espanya el 1943, va ser detinguda i va romandre a la presó de Les Corts durant més d'un any. Una vegada excarcerada va continuar militant clandestinament. Va ser membre del Consell Executiu i del Consell Nacional d'ERC, a més de secretària de l'organització de Dones. També va ser nomenada Consellera Municipal del Districte de l'Eixample i membre del Consell Executiu de l'Institut Català de la Dona.

El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i l'any següent va participar a la fundació de “Les Dones del 36”, associació que aqueix mateix any va rebre el Premi Maria Aurèlia Campany de l'Ajuntament de Barcelona. Grabacions amb el seus testimonis estàn disponibles en aquest vídeo, realitzat per l'Escola Oficial de Cinema de Barcelona amb la l'assessoria de Mercè Vilanova i Mercedes Fernández-Martorell (1998), como també en "Mujeres de 1936", de Ana Martínez i Llum Quiñonero (1999).

L'any 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Enriqueta va morir als noranta-set anys a Barcelona. Des de 2014, una plaça del districte de l'Eixample porta el seu nom.