Militant de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) i de la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL), Joaquina Dorado Pita -"Nuri"- participà activament en el procés de col·lectivització del sector de la fusta durant la Guerra Civil a Barcelona.

Després del seu exili a França, on va estar internada en varis camps de concentració (Briançon, Recebidoux), va retornar a Espanya el 1946 per lluitar contra la dictadura en el marc del Moviment Llibertari de Resistència. Fou detinguda el 1948, va romandre divuit mesos als calabossos de Via Laietana, on va ser torturada, i el 15 de març va ingressar a la presó provincial de les Corts. Allà va coincidir amb altres companyes anarcosindicalistes, com Rosa Mateu –mare d’Enriqueta Borrás- Francisca Avellanet i Antònia Martínez.

Jutjada i condemnada a quinze anys de presó per “auxilio a la rebelión”, va passar a Les Corts un total de tres anys, en dues estades diferents. Amb el treball de costura realitzat a la presó va contribuir al manteniment dels seus pares i del seu company.

El 1956 va aconseguir passar clandestinament a França, on va residir fins que el 2006 va retornar per establir-se definitivament a Barcelona. El primer de març de 2007, juntament amb trenta dones gallegues més –Mulleres con Memoria- va rebre a Santiago de Compostela l’homenatge de la Xunta de Galícia.La seva intervenció del dia 19 de juliol de 2008 va quedar registrada en aquest enllaç.

També el 2007, la banda LABOCA va compondre una sèrie de temes de música hiphop a partir de testimonis de dones empresonades a Les Corts, entre ells el de Joaquina (Les Corts.1948), treballant amb acords de les cançons i coples més populares de les dues èpoques, com ¡Ay mi sombrero!

Joaquina ens va deixar el 14 de març de 2017 a Barcelona, amb 99 anys. En el homenatge que va rebre en juny a Barcelona, la seva amiga Antonina Rodrigo, escriptora, va llegir el texte "Joaquina Dorado Pita. La insobornable".