Nascuda en Brihuega (Guadalajara), militant de la Joventut Comunista i del PCE ja durant el període republicà anterior a l'esclat de la guerra, Tomasa Cuevas -La Peque- va ingressar a la presó de les Corts l'abril de 1945.

No era la primera vegada que trepitjava un presó franquista: el 1939 havia estat condemnada a trenta anys de presó, dels quals en va complir sis, repartits entre les presons de Guadalajara, Amorebieta, Durango, Santander, Ventas i Segòvia. El 1944 va ser alliberada i desterrada a Barcelona.

A la presó de Les Corts va romandre prop d'un any. En sortir-ne, va continuar en la lluita clandestina fins que es va exiliar a França l'any 1961. De tornada a Espanya, es va concentrar en tasques de propaganda i de suport als presos.

A partir de 1974 va començar una llarga sèrie d'entrevistes a antigues companyes de presó, que culminaria en una monumental trilogia publicada al llarg de la dècada de 1980. A un primer volum de 1982 -Mujeres de las cárceles franquistes I, Editorial Casa de Campo- li varen seguir en 1985:  una segona part -Cárcel de mujeres- i la reedició ampliada del primer llibre amb el títol Cárcel de mujeres (1939-1945), en la editorial Sirocco Books. Encara publicaria un tercer llibre a l’any següent: Mujeres de la resistencia,.

Em 1989, la profesora estadounidense Mary E. Giles va publicar una selecció  de testimonis traduïts a l’anglès d’aquestes obres. La trilogia de Tomasa, reeditada el 2004 amb el títol Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas, constitueix un referent inexcusable per l'estudi de la repressió femenina durant el franquisme.

El 2004 Tomasa  va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria de lluitadora antifranquista. Va morir a Barcelona el 25 d'abril de l'any 2007.

Des de 2015, el més important centre cívic municipal del districte de Les Corts porta el seu nom. El 2023, a Guadalajara, l’Ajuntament va instalar vuit bustos de l'escultora Pilar Vicente de Foronda representant a dones especialmente significatives de la història de la ciutat: el de Tomasa no podía faltar-hi.