La Presó de Adoratrius de Girona, una de les més poblades a principis de la dècada dels quaranta a Catalunya i Espanya, va tenir uns característiques similars a la presó de Les Corts.
El seu origen va ser també religiós: l'habilitació com a presó d'un edifici eclesiàstic: el antic convent-col.legi de monges adoratrius inaugurat el 1892 als afores de la ciutat.
L'edifici fou demolit a la fi de la dècada dels vuitanta. Edificat a l'antiga ronda del doctor Robert, actual Sant Antoni M. Claret, el antic convent-col.legi d'adoratrius va ser desallotjat el juliol de 1936 i convertit en presó per als militars sublevats. Més endavant va servir com a institut d'ensenyament mitjà i hospital de guerra.
Amb la victòria dels nacionales la comunitat d'Adoratrius van recuperar l'edifici, reinstal·lant-se a mitjan 1939, però ja al començament de 1940 i davant la congestió de la Presó Provincial de dones, acaba per convertir-se en presó habilitada, amb les monges com a carcelleres.
El 24 d'abril de 1940 va arribar la primera expedició de preses procedents de Càceres, amb 26 nens i nenes. Durant els dos mesos següents, l'afluència d'ingressos va ser tan alta que arribaren a concentrar-se fins a 1.557 dones, una xifra molt similar a l'aconseguida per aquelles mateixes dates a la presó barcelonina de Les Corts. Segons consta al padró municipal, al desembre de 1940 hi havia 1.416 recluses. Aleshores Adoratrius funcionava com a presó central o de compliment de pena: hi havia 1380 penades amb; 23 processades, en la seva major part domiciliades en comarques gironines; i 13 detingudes, de les quals 6 eren estrangeres, majoritàriament jueves escapades de la França envaïda per les tropes alemanyes.
Entre les penades, la gran majoria eren trasllats de fora de Catalunya: així, a partir de les dades del padró de 1940, hem comptabilitzat unes 240 dones residents a les comarques de Girona, 34 de Barcelona i fins a 383 de la província de Madrid. Entre aquestes últimes, hem trobat un nom conegut en aquesta pàgina: Ángeles Ortega García-Madrid, la qual havia ingressada a Les Corts procedent de la presó madrilenya de Ventas, on va coincidir amb les Tretze Roses. Segons hi consta al expedient penal conservat a l'Arxiu Històric de Girona, Ángeles va ingressar el 24 de juliol de 1940, on hi romandria fins al 26 de juny de l'any següent.
A l'abril de 1941 l'edifici d'Adoratrius es converteix en “reformatori” per a preses joves o “prisión especial para prostitutas” o "mujeres caídas". És sabut que ja des de mitjan segle XIX, l'orde de les Religioses Adoratrius -las Micaelas- s'hi havia especialitzat en la instrucció i reeducació de joves delinquënts, en particular de “mujeres de mal vivir”. Fins el març de 1944, hi van ingressar joves prostitutes il.legals, sense cap judici o processament judicial previ, moltes amb criatures de curta edat.
Us adjuntem un del pocs articles existents sobre aquest edifici, de l'Enric Mirambell i Belloc, en Revista de Girona (1992), amb ocasió del primer centenari de les Adoratrius de Girona.
Per a contextualitzar el ambient repressiu, us adjuntem també l'article del Josep Clarà en Quaderns de la Selva (2003) dedicat a la Matilde Sabaté Grisó una de les dues dones executades a Girona durant la postguerra. Matilde Sabaté Grisso, ingressada a la Presó Provincial de dones de Girona -que no en Adoratrius- va ser afusellada el 28 de juny de 1940 a les tàpies del cementiri municipal de Girona. Abans d'ella, Salvadora Catà Ventura va ser executada el 25 d'abril de 1939.
Agraïm al personal de l'Arxiu Històric de Girona (AHG) i de l'Arxiu Municipal (AHMGi) l'amable col·laboració prestada, així com als autors dels articles.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| El primer centenari de les adoratrius a Girona | 4.96 MB |
| La repressió franquista i la dona. El cas de Matilde Sabaté | 761.5 KB |
