La presó

1. Introducció

Només una trista placa instal·lada molt recentment recorda avui l’existència de l’antiga presó de dones de les Corts a Barcelona, amb els milers de presoneres tancades dins els seus murs durant la repressió franquista, entre 1939 i 1955. L'antic edifici va ser enderrocat, i al seu lloc s'alcen ara uns grans magatzems: El Corte Inglés de Diagonal. La placa no fa cap referència a la dictadura de Franco

La dada serveix d'exemple d'allò que ha ocorregut amb tants d'altres espais de repressió massiva dins el territori espanyol que mai no foren reconeguts com a espais de memòria pels seus ciutadans i ciutadanes. Com bé han assenyalat historiadors com Ricard Vinyes, la transició es va tancar sense una política pública de la memòria, encara ara pendent; un pacte de silenci, no pas historiogràfic, ans institucional. Per les preses de Les Corts l'oblit o la indiferència van marcar el pas a les excavadores del desarrollisme franquista que van demolir Can Duran, l'edifici que allotjava la presó.

Fa només poc temps que un grapat de testimonis ha vist reconeguda la seva experiència i valorada com a víctimes del franquisme i subjectes de resistència. Molts d'altres, la immensa majoria, no ho han pogut veure. Durant tota aquesta llarga etapa d'oblit la història de la presó de les Corts, absent dels llibres d'ampli tiratge, de les plaques commemoratives, dels monuments o dels museus, va aconseguir de sobreviure a un indret intangible: el record de les supervivents. El fet que les supervivents fossin dones no va fer més que espessir al seu voltant aquest mur de silenci, víctimes del triple estigma social al qual s'enfrontava tota excarcerada política durant el franquisme i la transició en la mesura que era roja, ex-presa i dona.

És justament el record d'aquestes dones allò que ha animat el nostre projecte, que pretén d'acollir-lo, de fixar-lo i de retenir-lo a un lloc de memòria ben/ no menys tangible com és la xarxa. A mode d'humil homenatge -virtual, però no per això menys eficaç- a les presoneres de les Corts: res a veure, però, amb aquella trista i ambigua placa instal·lada en una cantonada de El Corte Inglés de Diagonal.

2. Breu història

presó de les Corts

L'origen de la presó de Les Corts no va ser franquista, sinó republicà. Una vegada confiscat per la FAI l'antic edifici de l'Asil del Bon Consell l'octubre de 1936, el Comitè de Presons de la Generalitat de Catalunya el va destinar a "Correccional General de Dones".
 

3. L'edifici

Vista de l'hort amb el Convent del Bon Consell al fons. Arxiu Històric de Les Corts (AHLC).

L'edifici de la presó de les Corts té una història molt més llarga que no els seus usos penitenciaris. A mitjans del segle XVIII, la família Duran va manar de construir un gran edifici envoltat de jardins en què destacaven uns xipresos centenaris.

4. Situació

Plànol de Barcelona 1929. 1: 10.000, en "Barcelona 1714 - 1940: 10 plànols històrics". Barcelona. Lunwerg, 1994. Edició a càrrec de: La ciutat de les ciutats, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb la col·laboración de l'Institut Municipal d'Història.

L'antic asil del Bon Consell, que primer esdevindria Correccional General de Dones a l'època republicana i posteriorment presó provincial femenina durant el franquisme, era al nord del barri de les Corts, a la cantonada amb la Diagonal.

5. Cronologia

Cronologia de fets significatius a Catalunya, Espanya i l'àmbit mundial durant el període de la presó franquista de les Corts, de 1939 a 1955.